L’accés als serveis d’inversió a Andorra està establert, però es reparteix entre diversos canals. Els bancs i les empreses d’inversió poden oferir recepció i execució d’ordres, gestió de carteres, assessorament personalitzat, subscripció o col·locació i, en alguns casos, accés a sistemes de negociació, custòdia, administració, canvi de divises, crèdit relacionat amb inversions i recerca. Les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió, les societats gestores d’actius i els assessors financers operen d’acord amb la Llei 7/2013, subjectes a les autoritzacions i a l’abast dels serveis registrats per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Abans de transferir diners o signar un contracte d’assessorament, gestió o custòdia, consulta el registre de l’AFA. Entre els actius habituals hi ha accions, bons públics i corporatius, fons, fons cotitzats (ETF), productes estructurats, derivats, productes d’assegurança o pensió amb component d’inversió, immobles, capital privat, capital de risc, metalls preciosos, matèries primeres, instruments assimilables a efectiu i actius digitals. Aquests actius difereixen en liquiditat, transparència, valoració, protecció de l’inversor, custòdia, fiscalitat i exposició a contrapartides. A Andorra es pot constituir un organisme d’inversió col·lectiva (OIC) amb l’aprovació prèvia, inscripció i supervisió continuada de l’AFA, normalment amb una societat gestora i un dipositari. Un OIC estranger que es comercialitza activament a Andorra, en general, necessita una inscripció prèvia a través d’un distribuïdor local, com ara un banc, una societat gestora d’OIC, una societat financera d’inversió o una agència financera d’inversió. Convé revisar directament el fullet, el document d’informació clau per a l’inversor, l’autorització al país d’origen, la informació sobre el valor liquidatiu i l’accés a les auditories o informes. Un compte de valors o un altre acord de custòdia registra i manté les posicions d’inversió a través d’un banc o empresa d’inversió. Revisa al contracte si la custòdia és individualitzada o òmnibus, com es prova la propietat, si els actius es poden reutilitzar com a garantia, què passa si el custodi és insolvent, quina és la possibilitat de traspassar-los, com es gestionen els efectius, quina informació es facilita i quines comissions s’apliquen. Tenir un compte local o residir a Andorra no demostra per si sol que un producte estigui autoritzat, que el proveïdor ofereixi protecció a l’inversor o que els ingressos estiguin exempts d’impostos. La incorporació sol incloure comprovacions d’identitat i del beneficiari efectiu, la finalitat i l’origen dels fons, un seguiment continuat i, si escau, avaluacions d’idoneïtat o conveniència. Construeix la cartera al voltant de l’objectiu, l’horitzó d’inversió i la necessitat de liquiditat d’emergència. Diversificar entre emissors, classes d’actius, regions, divises i nivells de liquiditat pot reduir el risc de concentració, però no elimina les pèrdues de mercat o del sistema. Una política d’inversió escrita i uns marges de reequilibri ajuden a controlar la concentració, les caigudes, les comissions i els lots fiscals. Compara una inversió única amb una entrada esglaonada segons l’import, l’horitzó temporal i la tolerància a pèrdues a curt termini. Operar sovint no és el mateix que invertir a llarg termini i afegeix riscos de mercat, diferencials, liquidació, divises, operacions, ciberseguretat, frau i execució. El palanquejament, els marges, les posicions curtes i els derivats també generen riscos de finançament, liquidació forçosa i contrapartida; les pèrdues poden superar l’import inicial dipositat. Compara el resultat net total, no una rendibilitat anunciada. Entre els costos pertinents hi pot haver comissions d’entrada i sortida, diferencials, intermediació, custòdia, plataforma, gestió, rendiment, canvi de divises, transferència, finançament i marge, així com costos fiscals i d’informació. La rendibilitat neta objectiu ha de tenir en compte les comissions i els impostos; la regulació no garanteix un rendiment positiu. El Sistema Andorrà de Garantia d’Inversions (SAGI) pot cobrir fins a 100.000 EUR per titular si falla un membre elegible —com ara un banc o una entitat autoritzada d’inversió, gestió d’actius o gestió d’OIC que presti serveis d’administració o custòdia— i no es poden recuperar els actius. El SAGI no cobreix les pèrdues causades per variacions del preu de mercat, i l’AFA indica que els instruments de finançament participatiu no hi estan inclosos. La protecció de dipòsits de Fagadi correspon als dipòsits bancaris, no a les pèrdues d’inversió. Els actius digitals requereixen una revisió separada. La Llei 24/2022 regula la representació d’actius mitjançant criptografia, registres distribuïts o cadena de blocs, mentre que l’AFA supervisa els participants pertinents. La sol·licitud d’autorització s’ha de presentar a través d’un supervisor digital inscrit, o veedor digital, i els proveïdors de serveis sobre actius virtuals són subjectes obligats davant la UIFAND. Els proveïdors poden haver d’identificar el client i el beneficiari efectiu, establir la finalitat i l’origen dels fons i supervisar la relació. Que un actiu sigui digital no implica automàticament que tingui la protecció dels instruments financers; cal comprovar individualment la custòdia, el rescat, la segregació, la classificació, la fiscalitat i l’autorització. L’emissió de NFT queda exclosa de la Llei 24/2022, encara que alguns serveis relacionats poden entrar-hi. El tractament fiscal depèn primer de la residència fiscal, el vehicle d’inversió, el tipus d’ingrés i les normes sobre retencions estrangeres o convenis. Normalment es considera resident fiscal a Andorra qui hi passa més de 183 dies o hi té el centre d’interessos econòmics, subjecte a l’avaluació jurídica aplicable. L’IRPF grava la renda mundial, inclosos els rendiments del capital mobiliari pertinents per a la inversió, dividends, interessos i guanys de capital. El tipus general de l’IRPF és del 10%, amb un tractament equivalent del 5% per als ingressos d’entre 24.000 i 40.000 EUR si es compleixen les condicions legals. Pot ser necessària una declaració pels guanys de capital o pels ingressos del capital mobiliari sense retenció que superin els 3.000 EUR, generalment entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any següent. Cal consultar el tractament exacte amb el Ministeri de Finances o el Departament de Tributs i de Fronteres, especialment pel que fa a les retencions a l’estranger, els convenis, els vehicles d’inversió i les activitats professionals. La inversió immobiliària no és equivalent a la inversió en valors. El 2026, l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària és del 6% per al primer immoble i del 10% per al segon immoble residencial, d’acord amb la Llei Òmnibus II, vigent des del 13 de febrer de 2026. Les excepcions, l’ús societari i els requisits d’elegibilitat poden canviar el resultat; abans de comprometre fons, confirma la situació vigent amb el Govern d’Andorra, l’administració tributària i un notari. En totes les classes d’actius, valora la pèrdua total o parcial, la volatilitat, la inflació, les variacions de divisa, la manca de liquiditat, la fallida de l’emissor o el gestor, els problemes de custòdia, el frau, els incidents cibernètics i els canvis fiscals, legals o reglamentaris.
Invertir a Andorra
Invertir a Andorra consisteix a destinar capital a actius com valors, fons, immobles o actius digitals per obtenir ingressos futurs, creixement, preservar el valor o transferir patrimoni. L’accés es reparteix entre bancs i empreses d’inversió regulats per l’Autoritat Financera Andorrana, gestors patrimonials, assessors i organismes d’inversió col·lectiva; no hi ha un únic compte minorista universal. L’elecció depèn de l’objectiu, l’horitzó temporal, les necessitats de liquiditat, la capacitat d’assumir pèrdues, la diversificació, la divisa, la custòdia, les comissions, la situació fiscal i el risc de contrapartida.
Tip
Considera invertir a Andorra una decisió concreta sobre proveïdor, producte i impostos, no simplement l’obertura d’un compte. Primer defineix l’objectiu, l’horitzó d’inversió, les necessitats de liquiditat i la pèrdua que pots assumir; després comprova l’autorització, la custòdia, els costos totals i les conseqüències fiscals. No confiïs ni en el fet de tenir un compte local ni en el SAGI com a protecció davant les caigudes del valor.

