Religió a Andorra

L’Església catòlica romana és la confessió predominant a Andorra. Des del punt de vista eclesiàstic, el país pertany al Bisbat d’Urgell, el bisbe del qual és també un dels dos coprínceps d’Andorra. Set demarcacions parroquials (parròquies) amb els seus sacerdots, juntament amb el Santuari de Meritxell (Santuari de Meritxell), formen una estructura catòlica estesa pel país. A Andorra també hi ha comunitats musulmanes, jueves, anglicanes, ortodoxes, hindús, adventistes, bahà’ís, mormones, de la Nova Apostòlica i dels Testimonis de Jehovà, entre d’altres. No hi ha xifres nacionals fiables sobre la pertinença religiosa ni estadístiques religioses completes. La Constitució protegeix la llibertat de consciència i religió, així com la pràctica religiosa individual i comunitària. Ningú no està obligat a declarar les seves creences religioses. Només es poden imposar restriccions per motius legals, com ara la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, o els drets fonamentals d’altres persones. L’Església catòlica també té un estatus especial de cooperació i jurídic; l’acord de 2008 entre la Santa Seu i Andorra regula, entre altres qüestions, les institucions eclesiàstiques, el dret matrimonial canònic, l’educació religiosa i les finances de l’Església. Els serveis religiosos i l’acompanyament pastoral solen organitzar-los la parròquia, la comunitat o l’associació corresponent. Els serveis catòlics i els sagraments són relativament accessibles arreu d’Andorra. Les comunitats minoritàries de vegades fan servir locals de lloguer o compartits. Per tant, cal consultar directament amb la institució pertinent els horaris, l’atenció pastoral, els ritus, els locals disponibles i les possibles taxes; no hi ha una tarifa estatal uniforme per a les cerimònies religioses. El calendari laboral estatal s’estableix cada any i es complementa amb les festes parroquials. Entre les dates d’influència religiosa hi ha Nadal (Nadal), Reis (Reis), Divendres Sant (Divendres Sant), Pasqua (Pasqua), Pentecosta (Pentecosta), Assumpció (Assumpció), Tots Sants (Tots Sants), Immaculada Concepció (Immaculada Concepció), Nadal i Sant Esteve (Sant Esteve), entre d’altres. El 8 de setembre, Nostra Senyora de Meritxell (Nostra Senyora de Meritxell), és la festa nacional; se celebra amb una eucaristia central al Santuari de Meritxell i té una gran visibilitat pública. Les festes de les comunitats religioses més petites no són festes nacionals generals; els dies de permís s’han d’acordar segons les circumstàncies laborals o escolars. En el sistema educatiu andorrà, les escoles ofereixen educació religiosa catòlica durant l’ensenyament obligatori. La participació és voluntària; els alumnes que no hi participen reben una formació alternativa d’ètica, valors i història de la democràcia. A les escoles públiques, en general es prohibeixen els signes i símbols religiosos visibles durant l’horari escolar, les classes i les activitats curriculars complementàries, llevat que siguin inherents o necessaris. Aquesta norma no es pot aplicar automàticament a les seccions escolars franceses o espanyoles. Des del 19 d’agost de 2025, el Ministeri de Justícia manté el Registre d’entitats religioses (Registre d’entitats religioses), que és públic. En general, una entitat religiosa sense ànim de lucre necessita almenys 20 persones físiques i almenys una persona adulta amb plena capacitat jurídica que sigui de nacionalitat andorrana o resident. La sol·licitud es presenta al Servei de Tràmits (Servei de Tràmits) i és gratuïta; la resolució sol emetre’s en dos mesos, amb la possibilitat d’allargar el termini dos mesos més. La inscripció atorga personalitat jurídica a l’entitat i els beneficis generals disponibles per a les organitzacions sense ànim de lucre. En general, els canvis s’han de comunicar en un termini de tres mesos, i cada dos anys cal presentar una declaració de funcionament (de funcionament). Les entitats estrangeres han d’aportar, entre altres documents, la inscripció al país d’origen, proves del reconeixement i, si escau, una postil·la o legalització i una traducció. El proselitisme abusiu o il·legal pot impedir la inscripció. En el cas d’entitats no inscrites, els membres responen solidàriament de les obligacions; l’Església catòlica està subjecta al seu propi marc constitucional i convencional. La inscripció es pot cancel·lar després de deu anys d’inactivitat. D’acord amb l’article 14 de la Llei 2/2025 (Llei 2/2025, art. 14), el Govern ha d’oferir canals de comunicació i diàleg amb les entitats religioses inscrites. El Grup de diàleg interreligiós (Grup de diàleg interreligiós) col·labora amb la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO); a més, el Parlament Català de les Religions (Parlament Català de les Religions) es va reunir a Escaldes-Engordany el 2024. No s’ha documentat cap organisme paraigua estatal independent que englobi totes les comunitats religioses. Les comunitats corresponents organitzen els batejos religiosos, les cerimònies d’iniciació, els casaments, els funerals i els enterraments. Un ritu religiós generalment no substitueix la inscripció civil obligatòria. En un matrimoni canònic, el sacerdot tramet el certificat al Registre Civil (Registre Civil); els certificats de naixement, matrimoni i defunció s’obtenen al Registre Civil, no als arxius parroquials. No s’ha pogut confirmar l’existència d’un cementiri multiconfessional en funcionament. Segons un informe del 27 d’agost de 2026, l’emplaçament de la Plana es va descartar arran d’una avaluació hidrogeològica i el Govern està buscant una alternativa. Per tant, cal aclarir prèviament l’accés a enterraments jueus o musulmans directament amb els organismes responsables.